![]() ![]() | |||||||||||||||||
Nom original | (la) Pius PP. V ![]() | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | (it) Antonio Ghislieri ![]() 17 gener 1504 ![]() Bosco Marengo (Ducat de Milà) ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 1r maig 1572 ![]() Roma ![]() | ||||||||||||||||
Causa de mort | Càncer de pròstata ![]() | ||||||||||||||||
Sepultura | Basílica de Santa Maria Major ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||||||||||
Formació | Universitat de Bolonya ![]() | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis ![]() | ||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1556–), sacerdot catòlic (1528 (Gregorià)–) ![]() | ||||||||||||||||
Període | Segle XVI ![]() | ||||||||||||||||
Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pavia ![]() | ||||||||||||||||
Orde religiós | Orde dels Predicadors ![]() | ||||||||||||||||
Consagració | Giovanni Michele Saraceni ![]() | ||||||||||||||||
Enaltiment | |||||||||||||||||
Festivitat | 30 d'abril ![]() | ||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 | ||||||||||||||||
5 setembre 1559 | conclave de 1559 ![]() |
||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Cònjuge | cap valor ![]() | ||||||||||||||||
![]() ![]() ![]() |
El papa Pius V, nascut Antonio (alias Michele) Ghislieri (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504 - Roma, 1 de maig de 1572), va ser el 225è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica, sobirà dels Estats Pontificis, entre altres títols pertanyents a el pontífex romà, des del 7 de gener de 1566 fins a la seva mort.
Teòleg i inquisidor dominic, va treballar per la reforma de l'Església segons els dictats del Concili de Trento. Amb sant Carles Borromeu i sant Ignasi de Loiola és considerat entre els principals arquitectes i promotors de la Contrareforma. Durant el seu pontificat es va publicar el nou Missal romà, el Breviari i el Catecisme, es van realitzar revisions de la Vulgata i del Corpus Iuris Canonici. Intransigent tant en el govern dels Estats Pontificis com en la política exterior, va basar la seva acció en la defensa del catolicisme de l'heretgia i en l'ampliació dels drets jurisdiccionals de l'Església; en un intent d'ajudar a l'ascens de la catòlica Maria Estuard al tron anglès, va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra.
La seva figura està vinculada a l'establiment de la Lliga Santa i a la victoriosa batalla de Lepant (1571). Va ser beatificat el 1672 pel papa Climent X i canonitzat el 22 de maig de 1712 pel papa Climent XI.